Seqüència museogràfica.
ESPAI: CAVALLERISSES.
Tarragona i la Casa Castellarnau
Presentació.
La Casa Castellarnau, cedida l’any 1954 a
l’Ajuntament de Tarragona per Antonio de Ibarra i Enriqueta de Castellarnau
significava la fi de casa com a residencia noble desprès d’anys en desús. A
partir d'aquest moment es posava en marxa una pla de recuperació de l'immoble
per tal que aquest fos obert a la ciutadania i que es va anar elaborant al
llarg dels anys. Actualment, la Casa Castellarnau és la seu del Museu
d'Història de Tarragona.
Els orígens.
La Casa Castellarnau es construí amb tota
probabilitat i tal i com apunten les fonts, cap al segle XV.
La Casa, des de aquest moment va passar per
diverses mans, sent un immoble atractiu, però fins al punt d'ennoblir-se com
quan arribà a mans de Carles de Castellarnau.
Alguns dels propietaris van ser les famílies
Figuerola i Blanes, Terré, Soldevila, Girón,
Rebolledo i Peirí, la majoria d'elles sempre properes a les
administracions o a les jerarquies eclesiàstiques fins que la llar arribà a
mans dels Castellarnau.
El context
El Segle XVIII.
Pel que fa al context de la Casa Castellarnau, ens
centrarem a partir de l'arribada de Carles de Castellarnau a la ciutat, cap a
l'any 1750.
La situació a la corona espanyola havia canviat
des de 1714, quan arribà a la corona Felip d'Anjou com a successor de Carles
d'Habsburg.
Amb el canvi de dinastia i desprès de la Guerra
de Successió, sumat a les crisis econòmiques que anava arrossegant la
corona espanyola, i per descomptat, la misèria en la qual vivia la població no
privilegiada, la situació distava molt de la d'altres països com ara França o
Anglaterra, països als que s'intentava imitar i on en aquell moment es regnava
practicant el Despotisme Il·lustrat.
El Despotisme Il·lustrat, pràctica de govern de
les monarquies absolutistes s'intentà practicar a Espanya. A Catalunya, Felip V
va instaurar el Decret de Nova Planta, per tal de centralitzar i fer un estat
absolutista. Les administracions es van jerarquitzar de manera que tot el poder
venia des de dalt, i també es limità en certa part el poder dels eclesiàstics.
A nivell social, les epidèmies afectaren en bona
mesura l’estructuració de la població tarragonina degut a la fam i la guerra,
elements intermitents a les societats d’aquests període.
Tot i això, la ciutat va comprovar cert creixement
al llarg de la centúria, procés que quedà aturat amb l’inici de la Guerra del
Francès (1808-1814).
Làpida funerària de Carles de Castellarnau. Josep Antoni de Castellarnau.
Els protagonistes.
1. Carles de Castellarnau: nascut a la segona
meitat del segle XVIII es traslladà a Tarragona per qüestions d’honor i
disputes familiars. L’ any 1749 va contraure matrimoni amb Maria Magrinyà,
també d’origen noble i de la ciutat de Tarragona. Fou qui instaurà als
Castellarnau tarragonins.
2. Maria de Magrinya: esposa de Carles de
Castellarnau, va proporcionar al seu marit un bon patrimoni familiar. Des del
moment en que es quedà vídua, es dedicà a projectar i col·laborar les obres de
millora de la Casa Castellarnau.
3. Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyà.
Fill i hereu de Carles i Maria, perpetuà la dinastia dels Castellarnau. Home de
gran activitat política, es va casar amb Maria Antonia de Camps, amb qui tingué
onze fills dels que en van sobreviure set, que donarien pas a diferents
branques de Castellarnau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario